El concepte “comfort food” es va utilitzar per primera vegada als Estats Units l’any 1966. Va aparèixer publicat en un article al Palm Beach Post, en el qual es parlava de menjar reconfortant associat als sentiments que despertava en els qui el prenien. Et parlem de sis “comfort foods” o receptes de plats de cullera de la nostra cultura i et donem consells per a maridar-los, amb l’ajuda de l’assessora gastronòmica Eva Hausmann.
Brunch, lunch, brinner… La nova terminologia associada a l’alimentació i els moments de consum ens ha deixat un ampli catàleg de paraules en anglès entre les quals es compta el concepte de “comfort food” (alguna cosa així com “menjar confortable” en la seva traducció al català). La “comfort food” és un aliment que, més enllà de les seves propietats nutricionals i gastronòmiques, proporciona un valor nostàlgic o sentimental, bé a qui el consumeix o bé a una cultura o societat concretes.
El concepte “comfort food”, no obstant això, no és nou. Es va utilitzar per primera vegada als Estats Units l’any 1966, publicat en un article al Palm Beach Post en el qual es parlava de menjar reconfortant associat als sentiments que despertava en els qui el prenien. Sentiments de nostàlgia, de record de la infància, de protecció i de benestar que, en la nostra cultura, s’associen sobretot a receptes de plats “de cullera” dels de tota la vida:escudella, olla aranesa, sarsuela de peix, canelons de Sant Esteve…
Psicologia i «comfort food»
Sabies que existeixen quatre tipus d’aliments “confortables”? Segons un estudi dut a terme entre estudiants universitaris als Estats Units, es tracta d’aliments nostàlgics, aliments de plaer, aliments de conveniència i aliments de confort físic.
L’estudi va determinar que existeix una relació directa entre el menjar que triem i el nostre estat d’ànim, així com que fem selecció deliberada d’aliments concrets amb l’objectiu de modificar el nostre estat d’ànim. Així, a majors cotes d’estrès, per exemple, l’estudi va trobar que augmenta el consum d’aliments de plaer o conveniència.
Sis «comfort foods» de la nostra cultura
L’escudella i carn d’olla és una sopa típica de la gastronomia catalana, a base de verdures com la pastanaga, el nap, l’api, el porro o la col verda, però també cigrons, patata, botifarra negra o blanca, diferents tipus de carn i ossos; potser el més característic d’aquesta “comfort food” tan nostra és la pilota: una gran mandonguilla allargada feta amb carn picada barrejada amb cansalada, ou batut, molla de pa, all i julivert i dorada al foc que, un cop cuita en el brou de l’escudella, es talla a rodanxes per a repartir-la entre els comensals.
Com acompanyem la nostra escudella per gaudir-la més? La nostra assessora gastronòmica, Eva Hausmann, ho té clar: “Començarem per un entrant lleuger que desengreixi, com una amanida de tomàquet i ceba o un mix d’envinagrats amb ceba tendra, cogombrets… Maridem amb cava o ull de llebre. I finalitzem amb unes postres lleugeres: taronja. I, pels més valents, una crema catalana”.
Seguim amb una de les “comfort food” més desconegudes de la nostra cultura: l’olla aranesa, una ollada d’escudella amb carn d’olla típica de la Vall d’Aran. Es fa amb mongetes seques, patates, fideus, verdures, carn de porc, de vedella, de pollastre i de gallina, pilota i botifarra negra. Es tracta d’un plat de muntanya que destaca pel seu alt valor calòric, pel que és molt adequat per als dies de fred. L’elaboració és molt semblant a la de l’olla barrejada.
Com acompanyem l’olla aranesa? La nostra assessora gastronòmica proposa com a entrant “una amanida refrescant. Per a acompanyar l’olla, unes bitxos o piparres. Tot regat amb un vi negre de la terra. I per finalitzar unes postres lleugeres: fruita, sorbet…”. Complet i deliciós.
Poques receptes de plats de cullera tan esperades i especials com els canelons de Sant Esteve, que a Catalunya mengem el 26 de desembre. “Els canelons catalans són una versió adaptada (i fins i tot millorada) dels caneloni italians. Aquesta adaptació és el resultat de l’enginy dels xefs italians que treballaven a les cuines de les adinerades famílies burgeses del segle XIX de Barcelona” (El Principal). S’elaboren amb la carn que ha sobrat de la sopa de galets que es prepara a les llars catalanes pel dinar de Nadal, així que el tipus de carn que porten pot variar bastant depenent de qui els prepari. Vedella, porc i pollastre són les més comunes.
Com acompanyem els canelons de Sant Esteve? “Com a entrant proposo unes verdures a la brasa” afirma Eva Hausmann. En el capítol de vins “proposo maridar amb sidra, un ull de llebre jove, cabernet sauvignon o un cava”. I de postres? “Un sorbet” completa la nostra assessora.
El fricandó és la quarta “comfort food” que hem triat de la nostra gastronomia. “Els orígens d’aquesta recepta, encara que aparegui per primera vegada en un llibre del segle XVIII, es remunten a l’Edat Mitjana. Per tant, es tracta d’una de les receptes que més ha perdurat dins la gastronomia catalana. Això és degut al seu deliciós sabor i la seva senzillesa. Per preparar un fricandó només necessitarem: filets de vedella, farina, tomàquet, ceba, grans d’all, xampinyons, oli d’oliva, un pessic de sal, pebre, mig got de vi negre i un altre mitjà de brou de carn” (El Principal).
Com acompanyem el fricandó? “Amb vi negre garnatxa tintorera, amb una escarola amb ceba, vinagre i oli com a entrant, amb piparres o mix d’envinagrats per acompanyar el plat i, per finalitzar, postres digestives”.
La sarsuela de peix és una preparació molt refinada feta amb diferents peixos de roca i mariscs cuinats en una cassola de fang, amb un sofregit i una picada. Per al Toni Massanés, director de la Fundació Alícia (Alimentació i Ciència), és «la versió barcelonina del suquet de peix».
Com acompanyem la sarsuela de peix? “Amb un vi blanc sec o un cava pel que fa als de vins” suggereix la nostra experta. “Per començar, servirem un entrant lleuger, com uns espàrrecs blancs amanits amb oli. I podem acompanyar la sarsuela amb allioli, per donar-li un toc diferent”. Les postres? Una crema suau de llimona, refrescant i lleugera.
I finalitzem amb el cap i pota, que “no és més que el cap de vedella bullida i desossada juntament amb la pota de l’animal. Queda un guisat gelatinós i gens greixós. És d’aquells plats de sucar-hi pa” (Al caliu de la cuina)
Com acompanyem el cap i pota? “Amb un vi negre o un vi blanc de la terra, parlant de vins” explica Eva Hausmann. “Quant als entrants i com en el cas de l’escudella, començaria amb una amanida verda per desengreixar, i uns cogombrets per acompanyar el plat pròpiament dit”. Quan mengem aquest tipus de plats, les postres “han de ser sempre una cosa suau, que ajudi a fer la digestió: fruita, sorbets… Encara que potser ens queda forat per una tarta de Santiago”. Tant deliciosa com és, a nosaltres segur que sí. I a tu?
A Andreu Gastronomia ens agraden els productes i receptes de la nostra terra, com els plats típics dels quals et parlem. A les nostres botigues Andreu tenim per a tu embotits catalans (fuet artesà, llonganissa de pagès, prim de gla, didalets de secallona…) i productes gurmet exclusius i de primera qualitat, per vestir de sabor la teva taula, per regalar, per donar-te un caprici… Viu l’experiència Andreu #andreugastronomia i segueix-nos a les nostres Xarxes Socials per trobar més consells útils i solucions pràctiques pel teu dia a dia.